Torró de vermell d'ou

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients (per a 2 barres)
400g d'ametlles
250g de sucre en pols
6 vermells d'ou
Neules
sucre blanc per fer el sucre cremat

Estris
Bol
Caixonet de fusta
Aparell per cremar el sucre

Aquest torró és, de les varietats que preparam, la que més m'agrada. Pur Nadal.

Per començar pelam el bessó, seguint el mateix procés que amb el torró de Xixona, i el passam per la capoladora, sense torrar-lo prèviament. Mesclam el bessó capolat amb el sucre en pols i el passam de nou per la capoladora, posant el resultat en un bol.

Afegim al bol els vermells d'ous i pastam la massa a mà.

Agafam el caixonet, tallam una neula per a què ens serveixi de base, la col·locam a baix i omplim el caixonet amb la massa pastada. Tapam amb un plàstic fi la part de sobre, col·locam la tapa del caixonet i premsam la massa una mica. Enretiram el caixonet.

La peça de torró es deixa assecar, i 8 o 10 dies abans de menjar-lo, s'hi posa sucre pel damunt i es crema.

Torró de Xixona

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients (per a 4 barres de torró)
800g d'ametlles torrades
650g de sucre en pols
1 poc de canyella en pols (aprox.20g)

Estris
Cassola
Bol
Llauna
Capoladora
Caixonet de fusta
Paper de cera

Aquesta recepta, que deu tenir l'origen al poble de Xixona, fa molt de temps que es prepara a ca nostra per Nadal. Avui que l'hem destapat hem captat la imatge del que preparàrem el mes de novembre. Les coses bones es fan esperar!

Començam posant aigua a bullir dins una cassola. En tenir-la a punt, l'abocam dins un bol i hi posam el bessó, que s'escalda i queda llest per a pelar. Prement els bessons, la pell es lleva ben fàcilment.

Una vegada pelats, posam els bessons a sobre d'una llauna, que enfornam. Encenem el forn només per torrar els bessons, sense cremar-los.

Ja torrats, passam els bessons per la capoladora una vegada. Afegim el sucre en pols al bessó capolat, mesclant bé, i el tornam a passar per la capoladora. Ho posam a un bol i hi espolsam la canyella, mesclant bé.

Agafam el caixonet de fusta que ens serveix de motlle i l'empaperam amb paper de cera. Posam la massa que hem obtengut dins el motlle i posam un pes a sobre del caixonet, a fi que quedi ben premsat.

El procés té lloc un mes abans de menjar el torró. Només en el moment de menjar-lo, llevam el pes i desfeim el paper. Parau esment que no s'espenyi, és millor no moure'l massa.

Bunyols per Santa Úrsula

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients

125g de patata ja pelada

125g de boniato sense pell

150g de farina de rebosteria

1 ou sencer

15g de llevat

Oli per fregir
Sucre al gust

Estris

Gavinets

Cassola

Bol

Tassó

Paella

Per la revetlla de Santa Úrsula toca fer bunyols. És tradició que els joves facin serenates i les al·lotes els ho agraeixin amb bunyols i vi dolç. D'aquesta recepta en tenim un parell de variants, si bé hem triat la de patata i boniato i els bunyols han sortit boníssims.

Una altra recepta, que ens ha contat na Catalina Sansó, es fa amb 500g de patata, 250g de farina de rebosteria, dos ous i 15g de llevat.

Començam pelant les patates i boniatos, que trossejam i posam a bullir fins que són tendres. Els esclafam amb una forqueta fins que queda una massa homogènia.

En un tassó desfeim el llevat amb una miqueta d'aigua.

Posam en un bol la farina, l'ou, el llevat desfet i la massa de boniato i patata. Els mesclam bé amb la mà i posam el bol en el forn durant una hora i mitja o dues hores perquè s'estovi.

En haver passat el temps, posam al foc una paella amb uns tres dits d'oli, i quan estigui ben calent agafam bocins de la massa, amb una mica de gràcia, i els feim un forat amb el dit gros i l'anular, llençant-los tot d'una a l'oli. Els bunyols, que s'inflen tot d'una, s'han de daurar per les dues cares (més o menys han d'estar uns 4 minuts a la paella). Els treim de la paella i els posam al plat.

Podem ensucrar els bunyols, o sucar-los dins una mica de mel, de totes les maneres són bons.

Figues seques

Recepta d'Antònia Ramis

Ingredients
Figues de castes diferents
Llavors d'anís
Licor d'anís o d'herbes seques

Estris
Safata
Pot de vidre

Aquesta recepta sol fer-se a últims d'agost i principis de setembre, segons la casta de figues que emprem.

Agafam les figues, que han de ser madures, i les aplanam entre els palmells de les mans o prement-les amb les mans. Col·locam les figues dins una safata a sobre d'un full de paper vegetal per a cuina, de manera que hi hagi un dit de distància entre elles. Posam la safata al sol durant 7-10 dies, fins que veim que estan ben seques. Els tres darrers dies giram les figues a fi que s'hagin assolellat per les dues cares.

Per assegurar-nos que cap element estrany (pensau en les mosques, per exemple) hagi passat a formar part de les figues, en agafar-les les rentam amb aigua calenta fent una passada molt ràpida, i les posam a una llauna que enfornarem durant uns cinc minuts per a què s'eixuguin.

Agafam un potet de vidre i hi posam una mica de llavors d'anis, seguit d'una figa, una mica d'anís líquid (licor) o una mica d'herbes dolces, posam una altra figa, amb més llavors d'anís i més licor, i repetim de nou amb una altra figa fins que el pot queda ben ple.

Podem sopar de pa amb oli i figues seques amb pà, o menjar-les de darreria en el dinar, el temps passa i algú seguirà gaudint d'aquest plaer.

Volem donar les gràcies a na Jeroni les figues... han estat mel!

Coca amb pebres torrats

Recepta de Margalida Canyelles, apresa per sa filla Maria Gili

Ingredients

250g de farina de força

100g de sucre

40g de saïm

2 ous

20g de llevat de forn

40g de preparat per a puré de patata en pols

75ml d’oli

140ml d’aigua

2-3 pebres vermells mallorquins

Pessigades de sobrassada

Sucre normal al gust

Sucre en pols

Estris

Bol

Graelles

Plat

Llauna

Quan arriben els pebres vermells mallorquins al mercat, és ben hora de pensar a fer una bona coca amb ells. N'hi ha que la fan dolça i n'hi ha que els agrada més salada, i aquesta recepta és la dolça (sembla que hi tenim tirada...).

Torram al forn uns dos o tres pebres vermells mallorquins, els pelam i en feim tiretes llargues i primes amb els dits. Deixam les tires de pebre en un plat.

Preparam la massa de la mateixa manera que per a la coca amb albercocs, i en tenir-la estesa a sobre de la llauna, hi col·locam les tires de pebre torrat, ben juntes i paral·leles. Afegim també pessigades de sobrassada, deixant quatre dits entre elles, i sucre normal, que escampam arreu al nostre gust.

Enfornam la coca de la mateixa manera que per a la coca amb albercocs, anant alerta que no cogui massa, perquè els pebres se'ns assecarien i perdrien part del seu gust.

Treim la coca del forn i en haver refredat hi escampam sucre en pols.

Pot ser una bona darreria o bé unes postres per a aquesta època de l'any. Si no podeu passar sense menjar-ne quan ja no hi ha pebres vermells a plaça, aprofitau que ara són bons i congelau-ne. La coca també vos sortirà bona.

Coca de sobrassada amb sucre

Recepta de Francisca Mesquida, qui l'aprengué de sa mare, Bàrbara Pascual

Ingredients

1/2 anou de llevat premsat fresc

250g de farina de rebosteria per a fer panades

100ml d'aigua

45ml d'oli

Sobrassada

Sucre

Una pessigada de sal

Oli per untar la llauna

Estris

Bol

Ganivet

Llauna

Aquesta recepta es pot fer el mateix dia que preparam la coca de trampó, ja que la base és la mateixa. De fet, és el que sol fer na Xisca, que torna a ser la nostra cuinera.

En un bol posam el llevat amb 100ml d'aigua tèbia i una pessigada de sal, i ho mesclam amb la mà. Afegim també els 45ml d'oli i la farina de rebosteria. Hem d'afegir-ne tanta com se'n begui, en el nostre cas han estat 250g. Ho mesclam bé amb les mans fent una massa i la deixam estovar dins el bol tapat amb un pedaç, fins que assoleixi el doble del volum del principi. S'estorba una mitja hora o tres quarts d'hora, i pensau que com més calorós sigui el dia (i la nostra cuina) més via farà.

Untam una llauna amb oli i estenem la massa a sobre d'ella, ajudant-nos amb la mà i aplanant-la bé.

Tallam sobrassada al nostre gust, en aquest cas hem fet tallades rodones d'uns 3 mm de gruixa i n'hem enretirat la pell.

Col·locam les tallades a sobre de la coca i ensucram la sobrassada per damunt, escampant també sucre a sobre de la resta de la massa.

Posam el forn a 180-200ºC i ho mantenim durant uns 15 minuts, controlant que no se'ns cremi la coca. En passar el temps, la treim i la deixam refredar.

Una bona recepta per als llepols que gaudeixen mesclant dolç i salat...

Algú la fa d'una altra manera? Esperam els vostres comentaris!!

Gató d'ametlla

Recepta de Francisca Mesquida

Ingredients
300g d’ametlla crua pelada
250g de sucre
5 ous
Canyella en pols
Clovella de llimona rallada
Sucre en pols
Saïm per untar el motlle

Estris
Cassola
Capoladora
3 bols
Batedora
Espàtula
Motlle

El secret d’aquesta recepta segurament es troba en la qualitat dels ingredients, com les ametlles, que pelam nosaltres, i els ous de fora vila.

Avui cuina na Xisca Mesquida, de Campos, que té molta mà per a fer els gatons (i moltes altres coses!).

Començam escaldant les ametlles: feim bullir aigua i la treim del foc, abocant-la a un bol on posam les ametlles, les quals passada una estona podrem pelar amb els dits.

Picam les ametlles amb una capoladora i les deixam a part.

Separam els cinc vermells d’ou dels blancs i els posam en dos bols separats.

Pujam els blancs d’ou amb la batedora o a mà i hi anam afegint tres pessigades de sucre. Ho deixam en un bol.

A l’altre bol hi posam els vermells d’ou, 250g de sucre, un poc de canyella en pols i clovella de llimona rallada. Ho mesclam amb una batedora fins aconseguir una textura semblant a la d’una crema i hi afegim l’ametlla capolada. Posam també els blancs d’ou i ho mesclam tot amb una espàtula amb suavitat, fins que quedi una massa homogènia.

Escalfam el forn des d’adalt i abaix a 200ºC, i mentrestant preparam el motlle untant-lo amb saïm i espolsant-hi una mica de farina per tal que no se’ns aferri el gató. Abocam la massa en el motlle i el posam al forn a 190ºC amb foc des d’abaix durant cinc minuts. Passat aquest temps baixam la temperatura a 170ºC i ho tenim durant uns 35 minuts, vigilant que no es cremi per abaix i però que quedi cuit (ens ajudam d’un escuradents, si en clavar-ho surt net, ja està a punt).

El resultat no pot ser més deliciós... si voleu acompanyar-lo d’un gelat podeu acabar d’arredonir l’horabaixa, però tot sol ja és perfecte.

Moltes gràcies a na Xisca per ajudar-nos a completar el receptari, i quedam pendents per aprendre a fer-ne unes quantes més .