Recepta d'Antònia RamisIngredients
Figues de castes diferents
Llavors d'anís
Licor d'anís o d'herbes seques
Estris
Safata
Pot de vidre
Aquesta recepta sol fer-se a últims d'agost i principis de setembre, segons la casta de figues que emprem.
Agafam les figues, que han de ser madures, i les aplanam entre els palmells de les mans o prement-les amb les mans. Col·locam les figues dins una safata a sobre d'un full de paper vegetal per a cuina, de manera que hi hagi un dit de distància entre elles. Posam la safata al sol durant 7-10 dies, fins que veim que estan ben seques. Els tres darrers dies giram les figues a fi que s'hagin assolellat per les dues cares.
Per assegurar-nos que cap element estrany (pensau en les mosques, per exemple) hagi passat a formar part de les figues, en agafar-les les rentam amb aigua calenta fent una passada molt ràpida, i les posam a una llauna que enfornarem durant uns cinc minuts per a què s'eixuguin.
Agafam un potet de vidre i hi posam una mica de llavors d'anis, seguit d'una figa, una mica d'anís líquid (licor) o una mica d'herbes dolces, posam una altra figa, amb més llavors d'anís i més licor, i repetim de nou amb una altra figa fins que el pot queda ben ple.
Podem sopar de pa amb oli i figues seques amb pà, o menjar-les de darreria en el dinar, el temps passa i algú seguirà gaudint d'aquest plaer.
Volem donar les gràcies a na Jeroni les figues... han estat mel!
