dimarts, 22 d’abril de 2008

Orellanes


Recepta de Catalina Sansó, qui la va aprendre de sa mare, Antònia Andreu.

Ingredients
125 cc de llet
125 cc de saïm fos en el foc
1 ou
400g de farina (no de força)
25 cc d’anís
Oli per fregir
Sucre pols


Estris
Bol
Cullera per mesclar
Aprimador
Tallador de pasta (de rodeta)
Paella gran
Giradora o forquetes de fusta per girar les orellanes


Avui preparam orellanes i les dedicam a n’Aina i na Berta, que sabem que n’estan endarrer. Pel que ens ha explicat la nostra cuinera convidada, na Catalina Sansó, són per fer en qualsevol moment de l’any, i sembla que pel Llevant de Mallorca se’n fan més que a altres bandes. És una recepta senzilla però, com tot, cal tenir-hi mà...

Començam batent l’ou dins el bol, hi afegim la llet i ho mesclam bé. Abocam el saïm líquid, que haurem aconseguit escalfant-lo abans una miqueta i afegim l’anís. Tornam a mesclar i poc a poc afegim la farina mentres amb la mà començam fer la massa. Pastam molt bé fins que la massa quedi ben compacta. És molt important que no quedi fluixa. En cas que sigui necessari, li posam una mica més de farina.

Deixam reposar la massa una estona i preparam una paella amb uns tres dits d’oli.

Agafam bocins molt petits de la massa i l’aprimam amb molta força fins que quedi molt fina, transparent i tot. En tenir la massa primíssima, la tallam amb la rodeta fent peces romboidals i triangulars. Agafam les peces i les posam sobre la taula, mig penjant de la vora, de manera que la meitat quedi sobre la taula i l’altra part pengi enlaire. Així seran més bones d’agafar. Escalfam l’oli de la paella i en tenir peces a bastament per omplir-la, començam a llençar-les a l’oli. S’inflen tot d’una, i cal que anem alerta per tal que quedin daurades i no se’ns cremin. Per això ajustam la força del fogó a fi de trobar el punt adequat, giram les orellanes sense esperar gaire i les treim tot d’una que s’han daurat per les dues bandes.

Posam les orellanes dins un plat i les ensucram al gust amb sucre pols.

La mescla del sucre i el cruixent és molt particular, ja ho tastareu... esper que proveu aquesta recepta i que vos haguem ajudat a fer unes bones orellanes.

Volem agraïr de manera molt especial la generositat i la simpatia de na Catalina Sansó de Son Servera, amiga de n’Antònia i na Maria i una vertadera mestra en l’art de les orellanes. Ella ha aconseguit que preparar-les sembli molt senzill. Esperam que a partir d’ara més que quatre tenguem sis mans!

4 comentaris:

Quique ha dit...

Aquest és dificilet de fer, sobretot aconseguir que no se rompi la massa abans d'arribar a la paella.

He deixat la taula plena de saliva.

quanta ha dit...

Holaaaaaaaaaaaaaa noltros som na Berta i n'Aina a qui heu dedicat la recepta i vos volem donar les gràcies.
Efectívament anavem endarrer de veure com es feien. Tot d'una que les facem ja vos enviarem un missatge perquè sapigueu com han sortides.

En tot cas ara les vos reconam amb un rajolí de mel o per paladars selectes, amb un iogurt suau acompanyat de la dolçor d'una confitura....

Ay.. ay.. que m'he de torcar ses baves.

Una besada tots i ànim amb el blog

Anònim ha dit...

Nosaltres també hi posam mel per damunt,és dir, mel i sucre amb pols. Se veu que som molt golafres, però queden boníssims!!

Roger ha dit...

Hola,

L'altre dia una placera me parlà d'una recepta antiga amb carabassa que crec que va dir que era "estam i seda". Era una mena d'arrebossat amb sucre. Fet amb talls molt prims de carabassa mallorquina llarga. En sabeu res? Tal vegada n'heu parlat, però no coneixia el bloc fins fa poc...
Gràcies i enhorabona pel bloc.