diumenge, 29 de juny de 2008

Confitura d'albercocs

Recepta apresa per Maria Gili de sa padrina jove, Leonor Estela, qui la va aprendre del seu sogre, Guillem Ripoll, metge de Sóller

Ingredients
1kg de sucre
1300g d’albercocs
Esperit

Estris
Olla o greixonera
Cullera de fusta
Cullerot
Pots de vidre ben nets amb tapa
Paper d’embolicar fi
Tisores

Després d'alguns contratemps tornam amb una recepta diferent, però seguint amb el fil dels albercocs. Com que és una llàstima que la temporada d'albercocs acabi, proposam fer-ne la confitura de sempre, per a recordar els albercocs i la seva dolçor durant tot l'any. Pocs ingredients per a una vida llarga. Aquesta recepta té l'avantatge de fer-se només amb un bull, quan abans es feia amb dos o més.

Agafam els albercocs i els feim ben nets. Deixam que s’aixugui l’aigua, els xapam per la meitat i en treim els pinyols. En haver llevat els pinyols pesam els albercocs. Hem d’emprar la mateixa quantitat d’albercocs que de sucre, així que segons el pes d’albercocs afegirem o llevarem una mica de sucre.

Posam els albercocs amb el sucre dins una olla o greixonera, ho remenam a fi que quedi ben mesclat. Ho deixam reposar durant unes set hores de manera que el sucre es fongui. Passat aquest temps posam l’olla o greixonera a foc mitjà i anam remenant bé de tant en tant amb una cullera de fusta. Començarà a bullir, ho tendrem així durant 25 minuts (anant alerta de no deixar de remenar o se’ns cremarà) i miram si els albercocs s’han fos. Si no és així, sempre podem donar una mica de batedora a la mescla mentre encara és dins l’ola o greixonera. En qualsevol cas, mantenim cinc minuts més el bull i passat aquest temps apagarem el foc.

De matí, omplim amb un cullerot els pots de vidre amb la confitura i els posam al sol fins que posin cuiro a damunt (vol dir que posant el dit a la superfície de la confitura no se’ns aferri). Agafam un paper d’embolicar fi i el retallam amb la forma de l’embocadura dels pots, banyant les formes amb esperit. Posam aquests rotles de paper a sobre de la confitura i tancam els pots amb les seves tapadores. Estotjam els pots a un rebost o un lloc sense llum.

La confitura ens pot durar un any o dos, sempre el segon any serà més espessa i anirà més bé per a preparar robiols...

2 comentaris:

lapetitapaula.spaces.live.com ha dit...

Hola! Veig que l'esguinç t'ha deixat fer la confitura, m'alegro molt! Què tal et va tot? t'avorreixes molt?
Bé, molts records i fins aviat!

itacan ha dit...

Jeje, gràcies! La confitura l'ha feta l'autora de la recepta (ma mare), jo "només" he hagut de llençar-me a terra per fer la foto, ha estat complicadet però per sort la cama dreta encara aguanta ;-). Esper posar-me bé prest i poder anar a la platja...